Els idiomes, clau en la internacionalització de les pimes

PerPura Serena i Barrobés

Els idiomes, clau en la internacionalització de les pimes

  • Segons un informe de la Unitat d’Estratègia i Intel·ligència Competitiva d’ACCIÓ, per setè any consecutiu, les exportacions catalanes assoleixen un nou rècord històric. Els 70.828,7 milions d’euros del 2017 marquen un nou màxim que supera en un 8,7% l’assolit l’any 2016. Es tracta d’un creixement superior al de la zona euro (7,2 %) . En aquest sentit, les exportacions internacionals ja representen el 64,5 % del total de les vendes fora de Catalunya.
  • Amb aquestes xifres, conèixer idiomes estrangers és clau en la internacionalització, i per aconseguir posicionar-se és imprescindible conèixer la llengua del país on es vol exportar, a més de les seves particularitats culturals i estils a l’hora de fer negocis.
  • Webs i xarxes socials són uns grans aparadors de negoci visibles arreu del món i, en particular, per als clients potencials, i cal ser-hi present.

Internacionalitzar-se significa entrar en nous països i treballar amb nous idiomes. Les grans empreses ja fa temps que saben que la llengua i les comunicacions poden fer que guanyin o perdin oportunitats de negoci. En canvi, un percentatge significatiu de pimes perden contractes com a conseqüència de la falta de competència lingüística i intercultural, i ja estan començant a adonar-se que necessiten invertir en llengua com un component del seu desenvolupament empresarial.

A més dels aspectes lingüístics, en les relacions empresarials és molt important comprendre amb claredat i desenvolupar certa sensibilitat cap a les diferències culturals, les formes de comportament i els estils a l’hora de fer negocis. Als països occidentals, és més senzill, però es complica quan cal tractar amb països orientals, com ara la Xina, el Japó o països de cultura musulmana, a causa de barreres tant lingüístiques com culturals. Cal arribar a tots els racons del món, cal arribar-hi ràpid, però també cal fer-ho bé.

Com s’hi pot arribar? A més de les accions comercials imprescindibles, hi ha una eina poderosa que és la targeta de presentació d’una pime: el web, la seva cara més visible al món. Qualsevol possible client, proveïdor o soci, que vulgui conèixer una empresa, quin és l’equip director, què pot oferir, etc., ho comprovarà entrant a la seva pàgina web, i òbviament també a les xarxes socials.

A la xarxa només tenim dos arguments per convèncer: la imatge i la paraula. Pel que fa a la imatge, les empreses solen encarregar webs vistosos i atraients. La paraula, però, és una altra cosa. Trobem molts textos a Internet que no reflecteixen prou bé la imatge que l’empresa vol oferir i massa vegades en trobem que són poc entenedors. A part, no tenen versions en altres idiomes que els permetin un procés d’internacionalització reeixit. Per això, disposar d’un web en els idiomes adients cap on es volen expandir, i fer-ne el manteniment lingüístic, és absolutament necessari per a les empreses que han optat per fer d’Internet una altra via per obrir-se als mercats internacionals.

És obvi que cada cop més les empreses han de cobrir aquestes necessitats; tenen diverses opcions per fer-ho: incorporar recursos humans a l’empresa o bé, i és una via cada vegada més utilitzada, externalitzar el servei de llengües de la mateixa manera que s’externalitzen la gestió de la comunicació o els serveis jurídics.

L’objectiu del servei de llengües no és oferir un mer servei de traduccions de les llengües més habituals i a les noves llengües fruit de la internacionalització, sinó un servei molt més ampli que:

a) ajudi les empreses a assolir l’excel·lència en la qualitat i les doti de les eines lingüístiques necessàries per moure’s pels mercats internacionals;

b) aconsegueixi reduir costos i ajustar preus;

c) resolgui les seves necessitats lingüístiques de manera que se n’hagin de preocupar, i

d) estalviï ensurts, mitjançant una planificació estratègica conjunta de les accions que es volen dur a terme.

Un cop una empresa ha reconegut la importància de desenvolupar una estratègia lingüística, s’ha de confiar a un gabinet de llengües que pugui oferir-li des de la traducció d’una carta comercial o la contractació d’intèrprets, fins a cursos d’habilitats comunicatives o l’elaboració i traducció de continguts de webs i xarxes socials.

En conclusió, si les empreses reconeixen la importància d’abordar les seves necessitats lingüístiques i a més apliquen l’estratègia lingüística apropiada, aconseguiran augmentar la competitivitat als mercats globals; una oportunitat que no han de deixar passar per invertir en el seu futur.

Quant a l'autor

Pura Serena i Barrobés editor

Direcció Llicenciada en filologia catalana. Màster en coaching integral.

Deixeu una resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.