Els idiomes, clau en la internacionalització de les pimes

PerPura Serena i Barrobés

Els idiomes, clau en la internacionalització de les pimes

• Segons un informe de la Unitat d’Estratègia i Intel·ligència Competitiva d’ACCIÓ, per setè any consecutiu, les exportacions catalanes assoleixen un nou rècord històric. Els 70.828,7 milions d’euros del 2017 marquen un nou màxim que supera en un 8,7% l’assolit l’any 2016. Es tracta d’un creixement superior al de la zona euro (7,2 %) . En aquest sentit, les exportacions internacionals ja representen el 64,5 % del total de les vendes fora de Catalunya.
• Amb aquestes xifres, conèixer idiomes estrangers és clau en la internacionalització, i per aconseguir posicionar-se és imprescindible conèixer la llengua del país on es vol exportar, a més de les seves particularitats culturals i estils a l’hora de fer negocis.
• Webs i xarxes socials són uns grans aparadors de negoci visibles arreu del món i, en particular, per als clients potencials, i cal ser-hi present.

Internacionalitzar-se significa entrar en nous països i treballar amb nous idiomes. Les grans empreses ja fa temps que saben que la llengua i les comunicacions poden fer que guanyin o perdin oportunitats de negoci. En canvi, un percentatge significatiu de pimes perden contractes com a conseqüència de la falta de competència lingüística i intercultural, i ja estan començant a adonar-se que necessiten invertir en llengua com un component del seu desenvolupament empresarial.

A més dels aspectes lingüístics, en les relacions empresarials és molt important comprendre amb claredat i desenvolupar certa sensibilitat cap a les diferències culturals, les formes de comportament i els estils a l’hora de fer negocis. Als països occidentals, és més senzill, però es complica quan cal tractar amb països orientals, com ara la Xina, el Japó o països de cultura musulmana, a causa de barreres tant lingüístiques com culturals. Cal arribar a tots els racons del món, cal arribar-hi ràpid, però també cal fer-ho bé.

Com s’hi pot arribar? A més de les accions comercials imprescindibles, hi ha una eina poderosa que és la targeta de presentació d’una pime: el web, la seva cara més visible al món. Qualsevol possible client, proveïdor o soci, que vulgui conèixer una empresa, quin és l’equip director, què pot oferir, etc., ho comprovarà entrant a la seva pàgina web, i òbviament també a les xarxes socials.

A la xarxa només tenim dos arguments per convèncer: la imatge i la paraula. Pel que fa a la imatge, les empreses solen encarregar webs vistosos i atraients. La paraula, però, és una altra cosa. Trobem molts textos a Internet que no reflecteixen prou bé la imatge que l’empresa vol oferir i massa vegades en trobem que són poc entenedors. A part, no tenen versions en altres idiomes que els permetin un procés d’internacionalització reeixit. Per això, disposar d’un web en els idiomes adients cap on es volen expandir, i fer-ne el manteniment lingüístic, és absolutament necessari per a les empreses que han optat per fer d’Internet una altra via per obrir-se als mercats internacionals.

És obvi que cada cop més les empreses han de cobrir aquestes necessitats; tenen diverses opcions per fer-ho: incorporar recursos humans a l’empresa o bé, i és una via cada vegada més utilitzada, externalitzar el servei de llengües de la mateixa manera que s’externalitzen la gestió de la comunicació o els serveis jurídics.

L’objectiu del servei de llengües no és oferir un mer servei de traduccions de les llengües més habituals i a les noves llengües fruit de la internacionalització, sinó un servei molt més ampli que:

a) ajudi les empreses a assolir l’excel·lència en la qualitat i les doti de les eines lingüístiques necessàries per moure’s pels mercats internacionals;

b) aconsegueixi reduir costos i ajustar preus;

c) resolgui les seves necessitats lingüístiques de manera que se n’hagin de preocupar, i

d) estalviï ensurts, mitjançant una planificació estratègica conjunta de les accions que es volen dur a terme.

Un cop una empresa ha reconegut la importància de desenvolupar una estratègia lingüística, s’ha de confiar a un gabinet de llengües que pugui oferir-li des de la traducció d’una carta comercial o la contractació d’intèrprets, fins a cursos d’habilitats comunicatives o l’elaboració i traducció de continguts de webs i xarxes socials.

En conclusió, si les empreses reconeixen la importància d’abordar les seves necessitats lingüístiques i a més apliquen l’estratègia lingüística apropiada, aconseguiran augmentar la competitivitat als mercats globals; una oportunitat que no han de deixar passar per invertir en el seu futur.