Arxiu anual 9 September, 2018

[Traducció de l’article publicat a Maptia Blog: 11 Untranslatable Words From Other Cultures]

“La relació entre les paraules i el seu significat és fascinant. Els lingüistes han passat molts anys desconstruint-les, separant-les lletra per lletra, i tractant d’esbrinar per què hi ha tants sentiments i idees que no es poden plasmar amb paraules, i que les nostres llengües no aconsegueixen identificar. S’ha escrit molt sobre la idea que les paraules no sempre poden expressar-ho tot. Com va dir Friedrich Nietzsche: ‘Les paraules són símbols per a la relació entre les coses i entre aquestes i nosaltres; enlloc aconsegueixen abastar la veritat absoluta.’ Reduint-ho al mínim, hem il·lustrat 11 d’aquestes paraules meravelloses, intraduïbles i lleugerament esquives.”

[L’autora del blog, Ella Frances Sanders, ha publicat Lost in Translation: An Illustrated Compendium of Untranslatable Words from Around the World, Hardcover, 2014, basat en aquest article, que inclou 52 paraules meravellosament il·lustrades.]

Alemany: Waldeinsamkeit Un sentiment de solitud, d’estar sol al bosc i connectat amb la naturalesa. El poeta nord-americà Ralph Waldo Emerson fins i tot en va escriure un poema.

Italià: Culaccino La marca que deixa un got fred en una taula. Qui hagués dit que la condensació podria sonar tan poètica?

Esquimal: Iktsuarpok La sensació d’anticipació que t’empeny a sortir fora per veure si ve algú, i que probablement indica impaciència.

Japonès: Komorebi Aquesta és la paraula que els japonesos usen quan els rajos de sol es filtren a través dels arbres; la interacció entre la llum i les fulles.

Rus: Pochemuchka Algú que pregunta molt. De fet, probablement massa preguntes. Tots coneixem algunes persones així.

Indonesi: Jayus És una paraula col·loquial que descriu a algú que explica un acudit tan malament, amb tan poca gràcia, que no pots evitar les riallades.

Hawaià: Pana Poʻo Saps el gest que fas quan no recordes on has posat les claus i et grates el cap perquè d’alguna manera sembla que t’ajuda a recordar-te’n? Aquesta és la paraula.

Francès: Dépaysement El sentiment que sobrevé quan una persona no és al seu país; sentir-se estranger, emigrant o d’alguna manera estar desplaçat del seu origen.

Urdu: Goya L’urdu és l’idioma oficial del Pakistan, però també l’idioma oficial de cinc estats de l’Índia. Expressa el moment en què es deixa de banda la distància i es percep el que és fictici com si fos real, la qual cosa sovint passa amb les bones històries.

Suec: Mångata És la paraula per al solc lluminós, amb forma de camí, que crea la lluna sobre l’aigua.

• Segons un informe de la Unitat d’Estratègia i Intel·ligència Competitiva d’ACCIÓ, per setè any consecutiu, les exportacions catalanes assoleixen un nou rècord històric. Els 70.828,7 milions d’euros del 2017 marquen un nou màxim que supera en un 8,7% l’assolit l’any 2016. Es tracta d’un creixement superior al de la zona euro (7,2 %) . En aquest sentit, les exportacions internacionals ja representen el 64,5 % del total de les vendes fora de Catalunya.
• Amb aquestes xifres, conèixer idiomes estrangers és clau en la internacionalització, i per aconseguir posicionar-se és imprescindible conèixer la llengua del país on es vol exportar, a més de les seves particularitats culturals i estils a l’hora de fer negocis.
• Webs i xarxes socials són uns grans aparadors de negoci visibles arreu del món i, en particular, per als clients potencials, i cal ser-hi present.

Internacionalitzar-se significa entrar en nous països i treballar amb nous idiomes. Les grans empreses ja fa temps que saben que la llengua i les comunicacions poden fer que guanyin o perdin oportunitats de negoci. En canvi, un percentatge significatiu de pimes perden contractes com a conseqüència de la falta de competència lingüística i intercultural, i ja estan començant a adonar-se que necessiten invertir en llengua com un component del seu desenvolupament empresarial.

A més dels aspectes lingüístics, en les relacions empresarials és molt important comprendre amb claredat i desenvolupar certa sensibilitat cap a les diferències culturals, les formes de comportament i els estils a l’hora de fer negocis. Als països occidentals, és més senzill, però es complica quan cal tractar amb països orientals, com ara la Xina, el Japó o països de cultura musulmana, a causa de barreres tant lingüístiques com culturals. Cal arribar a tots els racons del món, cal arribar-hi ràpid, però també cal fer-ho bé.

Com s’hi pot arribar? A més de les accions comercials imprescindibles, hi ha una eina poderosa que és la targeta de presentació d’una pime: el web, la seva cara més visible al món. Qualsevol possible client, proveïdor o soci, que vulgui conèixer una empresa, quin és l’equip director, què pot oferir, etc., ho comprovarà entrant a la seva pàgina web, i òbviament també a les xarxes socials.

A la xarxa només tenim dos arguments per convèncer: la imatge i la paraula. Pel que fa a la imatge, les empreses solen encarregar webs vistosos i atraients. La paraula, però, és una altra cosa. Trobem molts textos a Internet que no reflecteixen prou bé la imatge que l’empresa vol oferir i massa vegades en trobem que són poc entenedors. A part, no tenen versions en altres idiomes que els permetin un procés d’internacionalització reeixit. Per això, disposar d’un web en els idiomes adients cap on es volen expandir, i fer-ne el manteniment lingüístic, és absolutament necessari per a les empreses que han optat per fer d’Internet una altra via per obrir-se als mercats internacionals.

És obvi que cada cop més les empreses han de cobrir aquestes necessitats; tenen diverses opcions per fer-ho: incorporar recursos humans a l’empresa o bé, i és una via cada vegada més utilitzada, externalitzar el servei de llengües de la mateixa manera que s’externalitzen la gestió de la comunicació o els serveis jurídics.

L’objectiu del servei de llengües no és oferir un mer servei de traduccions de les llengües més habituals i a les noves llengües fruit de la internacionalització, sinó un servei molt més ampli que:

a) ajudi les empreses a assolir l’excel·lència en la qualitat i les doti de les eines lingüístiques necessàries per moure’s pels mercats internacionals;

b) aconsegueixi reduir costos i ajustar preus;

c) resolgui les seves necessitats lingüístiques de manera que se n’hagin de preocupar, i

d) estalviï ensurts, mitjançant una planificació estratègica conjunta de les accions que es volen dur a terme.

Un cop una empresa ha reconegut la importància de desenvolupar una estratègia lingüística, s’ha de confiar a un gabinet de llengües que pugui oferir-li des de la traducció d’una carta comercial o la contractació d’intèrprets, fins a cursos d’habilitats comunicatives o l’elaboració i traducció de continguts de webs i xarxes socials.

En conclusió, si les empreses reconeixen la importància d’abordar les seves necessitats lingüístiques i a més apliquen l’estratègia lingüística apropiada, aconseguiran augmentar la competitivitat als mercats globals; una oportunitat que no han de deixar passar per invertir en el seu futur.

“Hi ha quatre llengües al món que mereix la pena utilitzar”, diu el Talmud, “el grec per cantar, el llatí per guerrejar, el siríac per honrar els morts i l’hebreu per parlar”. Amb aquesta cita, Guy Deutscher, un dels lingüistes més prestigiosos del món, encapçala el pròleg del seu llibre, el qual aborda la relació entre pensament, llenguatge i visió del món, interpel·lant amb preguntes com ara: Generen les diferents llengües percepcions distintes en els seus parlants? La nostra llengua és un prisma que refracta la llum interior de la cultura, un prisma a través del qual observem el món? Podeu visualitzar l’entrevista clicant en aquest enllaç: http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-manuel-talens-como-palabras-colorean-mundo/1129124/

A Europa, aquestes últims anys, estem vivint un drama humà terrible, que és l’arribada massiva de refugiats que fugen de les guerres, de la misèria o de la persecució política. A banda de les necessitats bàsiques que aquestes persones necessiten cobrir quan arriben al nou país que els acull (alimentació, habitatge, escolarització dels infants), sorgeix un altre tipus de complicació de tipus emocional: l’exili és vivenciat per la persona refugiada com una pèrdua en un sentit psicosocial. Per aquest motiu, sovint necessita començar un procés terapèutic que l’ajudi a acceptar la nova situació per poder refer la seva vida. Una de les primeres complicacions que poden sorgir són de tipus comunicatiu: refugiat i terapeuta no parlen el mateix idioma i es necessita un intèrpret. Ara bé: qualsevol intèrpret és adequat per a aquest tipus de sessions terapèutiques? Com pot afectar el procés l’actitud que adopti l’intèrpret? Fins a quin punt s’hi ha d’implicar?

En primer lloc, cal que el o la terapeuta i intèrpret tinguin una actitud de col·laboració mútua. Quant a l’intèrpret, ha de conèixer la problemàtica de la situació (p. ex.,  la guerra a l’Orient Mitjà i el procés d’exili), ha de saber quin és l’objectiu del treball psicoterapèutic amb refugiats i ha de tenir coneixement de conceptes generals de psicologia (psicologia individual, de grup, social, etc.). A més, abans de començar s’ha de plantejar una sèrie de preguntes, com ara quin punt d’equilibri vol mantenir entre l’apropament i la distància respecte de la persona refugiada, o quines són les seves motivacions per exercir d’intèrpret (exclusivament econòmiques, professionals, ideològiques, personals, o potser una combinació de totes aquestes?). Una reflexió d’aquest tipus l’ajudarà en l’elaboració dels sentiments que el treball com a intèrpret inevitablement li provocarà.

Un dels punts més delicats de la situació és la profunda afectació emocional que l’intèrpret pot tenir a causa de la història personal que hi ha darrere de la persona refugiada a qui tradueix. És molt complicat de dir quina és la reacció més adequada a aquesta qüestió, però en qualsevol cas és bàsic tenir sempre present l’objectiu final de la situació terapèutica, així com donar-se la possibilitat d’elaborar els sentiments que l’intèrpret senti. Hi ha el risc que davant d’aquesta situació el psicoterapeuta sigui desplaçat de l’escena. Per evitar-ho, l’intèrpret ha d’aconseguir trobar el punt d’equilibri adequat perquè la relació psicoterapeuta-pacient no es vegi alterada o distorsionada.

Com veiem, és fàcil que sorgeixin problemes en el procés terapèutic amb ús d’intèrpret, com podria ser la desconfiança del refugiat-pacient. Una altra complicació podria ser el mal ús del “poder” que té l’intèrpret a causa del coneixement superior respecte a les altres dues persones (coneix totes dues llengües i cultures, i pot caure en l’error de fer interpretacions no adequades o transferències dels seus sentiments que alterin el discurs de la persona refugiada).

Per resoldre totes aquestes qüestions i aconseguir que el procés terapèutic tingui èxit, cal tornar al punt inicial: la relació entre el psicoterapeuta i l’intèrpret ha de ser de màxima col·laboració. De quina manera? El psicoterapeuta ha d’entregar/compartir part del seu saber i poder, i fer partícip l’intèrpret del coneixement d’alguns mecanismes psicoterapèutics rellevants i fonamentals. I viceversa: l’intèrpret ha d’entregar part del seu saber i coneixement sobre els codis i símbols ètics, morals i culturals que siguin importants per entendre l’univers del refugiat-pacient. Com que és evident que el rol de l’intèrpret no es redueix a una simple traducció, seria més que recomanable que els intèrprets que treballen amb refugiats realitzessin prèviament una formació especial per abordar aquest tipus de tasques.

(Font: Julio González, “El modelo de trabajo de CEPAR: una práctica transcultural”, Seminari TORTURA: Aspectos Médicos, Psicológicos y Sociales. Prevención y Tratamiento, Xile 1989.)